Dimecres, 1 de desembre
Escombrant cap a casa
Ja sabia jo que no m'escaparia d'això del xat. A la feina, sempre havia d'aguantar frases com aquestes: "Prova-ho! A tu que t'agrada tant xerrar de tot, t'anirà bé. Al xat sempre trobaràs algú disposat a escoltar-te" "A més descobriràs un nou món, una nova manera de comunicar-te..." A casa, el teclejar de la sunció m'omplia cada nit el cap de niks i drames i no em deixava escoltar la tele.
La dona m'animava, però... "Carinyo, a la nostra edat és la manera més ràpida de fer amics", o "No és tan difícil. Mira'm a mi. Els primers dies escrivia tan a poc a poc que quan donava al return ja havia canviat la pantalla. I la gent, clar, passava de mi. Fins que no vaig deixar el diccionari de banda, no em vaig posar al nivell dels altres". "Si ho fas per les faltes, no pateixis, que allà se no les mira ningú.. prou feina tenen a escriure. A més, no et pensis, eh, no tot són xafarderies. Quan tens la sort de trobar un nick culte, intel.ligent i subtil que et parla d'astronomia, matemàtiques, ciències ocultes, cinema, poesia... sembla que toquis el cel. Tens la sensació que t'estàs enriquint interiorment. No sé si m'entens...".
Però no l'entenia, no. Més aviat em molestava que es deixés entabanar per aquells aprenents de bruixots. Amb bones maneres, vaig proposar-li que, si volia classes de repàs, les fes en directe. Ho vaig deixar córrer en veure que es feia l'ofesa i m'engegava: " Carinyo, no és el mateix..." .
I tenia raó, no era el mateix... I vaig dir prou i vaig passar a l'acció. Va ser fàcil. Amb unes sessions de ciberespai vaig escombrar tots els bruixots de la sala de la Sunció.
Encara recordo el silenci que es va fer a l'altre cantó de la pantalla quan vaig escriure allò de "Calipso, xata, deixem un moment el cel, Andròmeda ens sabrà esperar. Agafem-nos les mans i baixem un monent a la terra, que t'he dir una cosa: El teu marit es diu Marcel i tu Sunció i vius a tal lloc... ". Encara espero la resposta.
Marcel
Escombrant cap a casa
Ja sabia jo que no m'escaparia d'això del xat. A la feina, sempre havia d'aguantar frases com aquestes: "Prova-ho! A tu que t'agrada tant xerrar de tot, t'anirà bé. Al xat sempre trobaràs algú disposat a escoltar-te" "A més descobriràs un nou món, una nova manera de comunicar-te..." A casa, el teclejar de la sunció m'omplia cada nit el cap de niks i drames i no em deixava escoltar la tele.La dona m'animava, però... "Carinyo, a la nostra edat és la manera més ràpida de fer amics", o "No és tan difícil. Mira'm a mi. Els primers dies escrivia tan a poc a poc que quan donava al return ja havia canviat la pantalla. I la gent, clar, passava de mi. Fins que no vaig deixar el diccionari de banda, no em vaig posar al nivell dels altres". "Si ho fas per les faltes, no pateixis, que allà se no les mira ningú.. prou feina tenen a escriure. A més, no et pensis, eh, no tot són xafarderies. Quan tens la sort de trobar un nick culte, intel.ligent i subtil que et parla d'astronomia, matemàtiques, ciències ocultes, cinema, poesia... sembla que toquis el cel. Tens la sensació que t'estàs enriquint interiorment. No sé si m'entens...".
Però no l'entenia, no. Més aviat em molestava que es deixés entabanar per aquells aprenents de bruixots. Amb bones maneres, vaig proposar-li que, si volia classes de repàs, les fes en directe. Ho vaig deixar córrer en veure que es feia l'ofesa i m'engegava: " Carinyo, no és el mateix..." .
I tenia raó, no era el mateix... I vaig dir prou i vaig passar a l'acció. Va ser fàcil. Amb unes sessions de ciberespai vaig escombrar tots els bruixots de la sala de la Sunció.
Encara recordo el silenci que es va fer a l'altre cantó de la pantalla quan vaig escriure allò de "Calipso, xata, deixem un moment el cel, Andròmeda ens sabrà esperar. Agafem-nos les mans i baixem un monent a la terra, que t'he dir una cosa: El teu marit es diu Marcel i tu Sunció i vius a tal lloc... ". Encara espero la resposta.
Marcel
Dimecres, 12 de novembre
Decorats
Hola nena,
Notícia de darrera hora: ¡la Berta ha instal.lat una webcam al seu ordinador!
Doncs sí. Es veu que la gent amb qui xatejava no parava de dir-li que la volien veure en persona i ella els donava llargues dient-los que s'estimava més l'anonimat. Però li van pregar tant, que al final va decidir que la càmera podia ser una solució intermitja.
Només activar-la, va buscar algun dels seus amics per provar-la. I, casualment, el primer que va trobar era la simpatia en persona. Doncs bé, tot el que a la pantalleta eren ja ja ja, mmmmm, ohhhhhhhh, eiiiiiiii, i altres mostres d'alegria, quan el va tenir davant va quedar reduït a un encefalograma pla. Tu!! que el noi ni piulava!! Ella ja intentava donar-li conversa, però l’altre, a més de no obrir la boca, feia una cara com dient, "no em miris, que no sóc jo..." .
Va pensar que potser amb les dones tindria més sort. I es va trobar que les molt fresques jugaven amb aventatge! Sí, totes elles anaven pentinades de perrruqueria i amb les seus modelets més..... no t'ho diré ara, però tu ja me'ntens, oi?? vinga, que t'ho dic: més sexis!. Ahh, i no t'ho perdis! Al seu darrere hi ha havia uns decorats trets d'aquelles revistes del cor en què apareixen les famoses de torn i que semblaven les locutores aquelles dels programes de safareig de la tele...
Llavors va pensar: "Ara m'he de gastar les peles en perruqueria, maquillatge i modelets ?" I li van venir ganes de llençar al camereta a les escombreries. I ho hagués fet si no hagués trobat l’anunci d’una "Escola d'interpretació per a webcam" que havien muntar un actors afeccionats. Això ja li va fer més el pes. S’hi va registrar i l'endemà mateix ja va començar les pràctiques. El debut va ser tot un èxit i ara es treu un sobresou actuant d’animadora en alguns xats. Ah! M’ha dit que, si volem provar-ho, que anem a casa seva, que allà hi té l'atrezzo i tota mena de decorats.
Nuri
Decorats
Hola nena,Notícia de darrera hora: ¡la Berta ha instal.lat una webcam al seu ordinador!
Doncs sí. Es veu que la gent amb qui xatejava no parava de dir-li que la volien veure en persona i ella els donava llargues dient-los que s'estimava més l'anonimat. Però li van pregar tant, que al final va decidir que la càmera podia ser una solució intermitja.
Només activar-la, va buscar algun dels seus amics per provar-la. I, casualment, el primer que va trobar era la simpatia en persona. Doncs bé, tot el que a la pantalleta eren ja ja ja, mmmmm, ohhhhhhhh, eiiiiiiii, i altres mostres d'alegria, quan el va tenir davant va quedar reduït a un encefalograma pla. Tu!! que el noi ni piulava!! Ella ja intentava donar-li conversa, però l’altre, a més de no obrir la boca, feia una cara com dient, "no em miris, que no sóc jo..." .
Va pensar que potser amb les dones tindria més sort. I es va trobar que les molt fresques jugaven amb aventatge! Sí, totes elles anaven pentinades de perrruqueria i amb les seus modelets més..... no t'ho diré ara, però tu ja me'ntens, oi?? vinga, que t'ho dic: més sexis!. Ahh, i no t'ho perdis! Al seu darrere hi ha havia uns decorats trets d'aquelles revistes del cor en què apareixen les famoses de torn i que semblaven les locutores aquelles dels programes de safareig de la tele...
Llavors va pensar: "Ara m'he de gastar les peles en perruqueria, maquillatge i modelets ?" I li van venir ganes de llençar al camereta a les escombreries. I ho hagués fet si no hagués trobat l’anunci d’una "Escola d'interpretació per a webcam" que havien muntar un actors afeccionats. Això ja li va fer més el pes. S’hi va registrar i l'endemà mateix ja va començar les pràctiques. El debut va ser tot un èxit i ara es treu un sobresou actuant d’animadora en alguns xats. Ah! M’ha dit que, si volem provar-ho, que anem a casa seva, que allà hi té l'atrezzo i tota mena de decorats.
Nuri
Dissabte, 6 de setembre
Herències
No ens ho pot fer això la nena, Manel. Per molt que diguis que ara la veus millor, aquestes no són maneres. Però el que més ràbia em fa és que vaig ser jo la que li vaig dir "nena, per què no entres a un xat?. Com que era tan poc enraonadora, vaig pensar que així practicaria. Imagina que fins i tot li vaig regalar el meu antic nick de "robí" per donar-li sort. I ara no em diguis que la culpa és meva, que sé per on vas. Que estic enganxada, que em passo mitja vida al xat... Ves, allà faig amistats. A més, ara pots fer la teva sense que et pregunti on vas. Deixem aquest tema, que ja està prou parlat, i tornem a la nena.
Mira que la vaig avisar: "No t'emboliquis amb ningú, agafa-t'ho només com unes classes de conversa. Fes el que fa la mama i tot anirà bé". Ja m'havia d'haver adonat que alguna en passava quan va rebre aquell ram de flors pel seu aniversari. "Són d'un amic...", va dir, i aquí va quedar la cosa. Després em va demanar que li comprés una web camb, que així em presentaria el seu amic.
Clar, com que tu no l'has vist estàs així de tranquil. Però ja et dic ara que a aquest no el vull a casa. Que una cosa es xerrar per la pantalleta i una altra que es lligui el meu jefe i que l'hagi de tenir com a gendre. Ves que s'ho tenia amagat aquest. Encara penso com el compadíem les del despatx quan ens deia que es quedava a treballar fins a la matinada!
¿Què dius del nick? ¿que si encara va de "robí"? Es clar que sí. ¿No t'acabo de dir ara que era el meu nick?¿Quina et passa ara pel cap? que et conec. ¿Que si també li vaig deixar en herència la meva antiga sala de xat? Sí. ¿Per què? Vinga, no fugis d'estudi tu ara, que no veig quina importància pot tenir això ...
Herències
No ens ho pot fer això la nena, Manel. Per molt que diguis que ara la veus millor, aquestes no són maneres. Però el que més ràbia em fa és que vaig ser jo la que li vaig dir "nena, per què no entres a un xat?. Com que era tan poc enraonadora, vaig pensar que així practicaria. Imagina que fins i tot li vaig regalar el meu antic nick de "robí" per donar-li sort. I ara no em diguis que la culpa és meva, que sé per on vas. Que estic enganxada, que em passo mitja vida al xat... Ves, allà faig amistats. A més, ara pots fer la teva sense que et pregunti on vas. Deixem aquest tema, que ja està prou parlat, i tornem a la nena.Mira que la vaig avisar: "No t'emboliquis amb ningú, agafa-t'ho només com unes classes de conversa. Fes el que fa la mama i tot anirà bé". Ja m'havia d'haver adonat que alguna en passava quan va rebre aquell ram de flors pel seu aniversari. "Són d'un amic...", va dir, i aquí va quedar la cosa. Després em va demanar que li comprés una web camb, que així em presentaria el seu amic.
Clar, com que tu no l'has vist estàs així de tranquil. Però ja et dic ara que a aquest no el vull a casa. Que una cosa es xerrar per la pantalleta i una altra que es lligui el meu jefe i que l'hagi de tenir com a gendre. Ves que s'ho tenia amagat aquest. Encara penso com el compadíem les del despatx quan ens deia que es quedava a treballar fins a la matinada!
¿Què dius del nick? ¿que si encara va de "robí"? Es clar que sí. ¿No t'acabo de dir ara que era el meu nick?¿Quina et passa ara pel cap? que et conec. ¿Que si també li vaig deixar en herència la meva antiga sala de xat? Sí. ¿Per què? Vinga, no fugis d'estudi tu ara, que no veig quina importància pot tenir això ...
Dimarts, 19 d'agost
Mails de vacances
Estimada Martona, ja sóc aquí. Acabo d’arribar de Tunis i sabia que em trobaria el teu correu. Tu sempre pensant en mi... ¡7 mails! ¡Un per cada dia! No saps com sento no haver pogut fer el mateix. No pots imaginar com he trobat a faltar les nostres sessions de xat!. Em dius que esperaves una postal (te la vaig prometre, ho sé), però noia, tu ja em coneixes, amb 4 línies no en tinc ni per començar. Necessitaria una col.lecció sencera i aquí totes són iguals, semblaria un cromo repetit. Tampoc he pogut connectar-me des d’un ciber, la feina m’ha tingut massa ocupat. A més, vaig deixar el portàtil a casa perquè tenia por que me’l xorissessin.
La veritat és que no he parat. Tot el dia amunt i avall amb el 4x4 per visitar els camps eòlics que hem instal.lat al desert. Pensa que quan arribava a l’hotel de 6 estrelles només tenia temps de posar-me guapo, agafar el jaguar i anar directe a la jaima on feien el sopar-espectacle.
Nena, aquesta gent sí que disfruta de la vida. No t’explico ara els menús perquè t'atabalaria (ja ho faré pel xat), però, perquè te'n facis una idea, el moet corria com l'aigua. Bé, ja saps que les marques em perden. Per cert, no t’he portat la xil.laba que volies. No feia per tu. No sé per què demaneu aquestes robes tan senzilles, amb lo bé que us queda la roba occidental.T’he portat una cosa que t’agradarà més: un vel d’aquells de les ballarines que ensenyen el melic i la panxulina. Tinc ganes de veure com et queda... També n’he comprat per la nòvia i les noies de la feina, que ja saps que vull tenir-les contentes. A la mama, li he dut un joc de te perquè el posi a la vitrina que dedica als meus viatges.
sempre teu
Marcopolo
A veure, repassem. Quantes me’n queden?... mmm, flaonet, toia, madea, soneta, gatamaula,... Ahh! ara em descuidava de les muses! uff, que aquestes no em tornen a parlar si no el reben. Estigues atent i repassa bé tots els niks, que encara hauràs fet curt de vels. Ara, al tanto el botonets, que la darrera vegada la vas cagar triant l’opció d’enviar a tots els contactesi vas quedar ben retratat. Ara! Molt bé. Un per a cadascuna, només canviant el nom ja serveix. Nano, cada dia en saps més. Ah! que no me n’oblidi! He de buscar al Google les pàgines sobre Tunis, que no em passi com quan explicava el viatge a Groenlàndia i en surt el Homes aquell preguntant si era Sidney i li vaig contestar que sí. No m’enxamparan mai més. A aquest pas, si lo dels molinets de vent se'n va enlaire, qui sap si en puc reconvertit en guia de viatges. Ah! i també aquella pàgina de gourmets on surten totes les cartes de vins. No vull que em tornin a dir que escric malament cavernet sevinyon, que això em fa baixar punts.
¿Nena... encara ets aquí? Res, res, no ho dic per res. Pensava que havies quedat amb ta mare per ensenyar-li les fotos del viatge. ¿Si vull venir? No, no puc, encara tinc feina per rato.
Quin descans! A veure qui hi ha avui... Uff aquell...dels vins. Ja tindrem feina avui. Sort que tinc gravat en un word tots els viatges per etapes i en colorets i només he de fer copy past. Ara només em queda posar-me el perfil... mmm, ja el tinc :"El viatger ha tornat carregat d'històries de tots colors. Trieu i remeneu... ”.
Mails de vacances
Estimada Martona, ja sóc aquí. Acabo d’arribar de Tunis i sabia que em trobaria el teu correu. Tu sempre pensant en mi... ¡7 mails! ¡Un per cada dia! No saps com sento no haver pogut fer el mateix. No pots imaginar com he trobat a faltar les nostres sessions de xat!. Em dius que esperaves una postal (te la vaig prometre, ho sé), però noia, tu ja em coneixes, amb 4 línies no en tinc ni per començar. Necessitaria una col.lecció sencera i aquí totes són iguals, semblaria un cromo repetit. Tampoc he pogut connectar-me des d’un ciber, la feina m’ha tingut massa ocupat. A més, vaig deixar el portàtil a casa perquè tenia por que me’l xorissessin.La veritat és que no he parat. Tot el dia amunt i avall amb el 4x4 per visitar els camps eòlics que hem instal.lat al desert. Pensa que quan arribava a l’hotel de 6 estrelles només tenia temps de posar-me guapo, agafar el jaguar i anar directe a la jaima on feien el sopar-espectacle.
Nena, aquesta gent sí que disfruta de la vida. No t’explico ara els menús perquè t'atabalaria (ja ho faré pel xat), però, perquè te'n facis una idea, el moet corria com l'aigua. Bé, ja saps que les marques em perden. Per cert, no t’he portat la xil.laba que volies. No feia per tu. No sé per què demaneu aquestes robes tan senzilles, amb lo bé que us queda la roba occidental.T’he portat una cosa que t’agradarà més: un vel d’aquells de les ballarines que ensenyen el melic i la panxulina. Tinc ganes de veure com et queda... També n’he comprat per la nòvia i les noies de la feina, que ja saps que vull tenir-les contentes. A la mama, li he dut un joc de te perquè el posi a la vitrina que dedica als meus viatges.
sempre teu
Marcopolo
A veure, repassem. Quantes me’n queden?... mmm, flaonet, toia, madea, soneta, gatamaula,... Ahh! ara em descuidava de les muses! uff, que aquestes no em tornen a parlar si no el reben. Estigues atent i repassa bé tots els niks, que encara hauràs fet curt de vels. Ara, al tanto el botonets, que la darrera vegada la vas cagar triant l’opció d’enviar a tots els contactesi vas quedar ben retratat. Ara! Molt bé. Un per a cadascuna, només canviant el nom ja serveix. Nano, cada dia en saps més. Ah! que no me n’oblidi! He de buscar al Google les pàgines sobre Tunis, que no em passi com quan explicava el viatge a Groenlàndia i en surt el Homes aquell preguntant si era Sidney i li vaig contestar que sí. No m’enxamparan mai més. A aquest pas, si lo dels molinets de vent se'n va enlaire, qui sap si en puc reconvertit en guia de viatges. Ah! i també aquella pàgina de gourmets on surten totes les cartes de vins. No vull que em tornin a dir que escric malament cavernet sevinyon, que això em fa baixar punts.
¿Nena... encara ets aquí? Res, res, no ho dic per res. Pensava que havies quedat amb ta mare per ensenyar-li les fotos del viatge. ¿Si vull venir? No, no puc, encara tinc feina per rato.
Quin descans! A veure qui hi ha avui... Uff aquell...dels vins. Ja tindrem feina avui. Sort que tinc gravat en un word tots els viatges per etapes i en colorets i només he de fer copy past. Ara només em queda posar-me el perfil... mmm, ja el tinc :"El viatger ha tornat carregat d'històries de tots colors. Trieu i remeneu... ”.
Diumenge, 29 de setembre
Penjats d’internet
Avui en dia internet ja no és tan sols una espècie d’enciclopèdia visual on hi trobes tot allò que busques, avui en dia internet s’ha convertit en un equivalent a la tele, a escotar música, a llegir, fins hi tot és equiparable a lligar. Sí, sí, internet et permet estar hores parlant amb qualsevol persona que desitgis (encara que no t’ofereix cap garantia).
Xat: lloc virtual on la gent s’explica la vida a través d’una teclat i una pantalla. El xat és el servei amb més èxit que ofereix internet. Allà pots parlar amb qui tu vulguis adoptant la personalitat que desitgis, el problema ve quan la persona amb qui estàs parlant et coneix i veu que no ets exactament com tu t’havies descrit. Per això mateix és millor deixar-se de mesures perfectes (i el conegudíssim 90-60-90... que ningú es creu), de ulls blaus-verds i de cabells rossos-castanys ( segons les preferències), és millor ser del tot sincer, enviar una foto a la persona amb la que estàs parlant, i esperar a que et contesti encara que a vegades en vista de
la descripció... decideixi no fer-ho (digues-li...cruel).
Per estalviar-se mals tràngols i vergonyes, hi ha un sistema molt més fàcil i menys dolorós, que es defineix en dues paraules: “a saco”. Això consisteix en deixar anar en forma de preguntes els teus ideals estètics alhora de buscar parella, és a dir, tu poses les bases i la persona que compleixi aquests requisits.... bingo.. serà l’afortunada que parlarà... i potser alguna cosa més.. amb tu (cal avisar que quasi mai hi ha ningú que s’adapti a una descripció tan exigent, perquè... siguem realistes, els models tenen moltes altres coses a fer que estar a un xat).
En un xat s’ha de provar sort, encara que són pocs els que la tenen, i si avui no trobem a la persona que busquem qui sap... potser demà es conectarà.
Irene (d'una sala de xat d'estudiants)
Penjats d’internet
Avui en dia internet ja no és tan sols una espècie d’enciclopèdia visual on hi trobes tot allò que busques, avui en dia internet s’ha convertit en un equivalent a la tele, a escotar música, a llegir, fins hi tot és equiparable a lligar. Sí, sí, internet et permet estar hores parlant amb qualsevol persona que desitgis (encara que no t’ofereix cap garantia).
Xat: lloc virtual on la gent s’explica la vida a través d’una teclat i una pantalla. El xat és el servei amb més èxit que ofereix internet. Allà pots parlar amb qui tu vulguis adoptant la personalitat que desitgis, el problema ve quan la persona amb qui estàs parlant et coneix i veu que no ets exactament com tu t’havies descrit. Per això mateix és millor deixar-se de mesures perfectes (i el conegudíssim 90-60-90... que ningú es creu), de ulls blaus-verds i de cabells rossos-castanys ( segons les preferències), és millor ser del tot sincer, enviar una foto a la persona amb la que estàs parlant, i esperar a que et contesti encara que a vegades en vista de
la descripció... decideixi no fer-ho (digues-li...cruel).
Per estalviar-se mals tràngols i vergonyes, hi ha un sistema molt més fàcil i menys dolorós, que es defineix en dues paraules: “a saco”. Això consisteix en deixar anar en forma de preguntes els teus ideals estètics alhora de buscar parella, és a dir, tu poses les bases i la persona que compleixi aquests requisits.... bingo.. serà l’afortunada que parlarà... i potser alguna cosa més.. amb tu (cal avisar que quasi mai hi ha ningú que s’adapti a una descripció tan exigent, perquè... siguem realistes, els models tenen moltes altres coses a fer que estar a un xat).
En un xat s’ha de provar sort, encara que són pocs els que la tenen, i si avui no trobem a la persona que busquem qui sap... potser demà es conectarà.
Irene (d'una sala de xat d'estudiants)
Divendres, 13 de setembre
Sucursales
Juan José Millás ens ofereix una visió realista i irònica de les interferències entre realitat i ficció que es produeixen a Internet
De vez en cuando, alguien se divorcia porque ha descubierto que su cónyuge mantenía una relación adúltera a través del ordenador. El amor cibernético es una porquería de amor, porque te enamoras de alguien que dice llamarse María y a lo mejor se llama Ricardo. O que tiene 80 años, en lugar de los 35 que confiesa. O que es guardia civil, en vez de acomodadora de teatro. Pero los jueces, en Estados Unidos al menos, han empezado a dar a las infidelidades virtuales el mismo valor que a las analógicas, con los resultados de separación o divorcio que apuntábamos al principio. Antes, las mujeres buscaban el pelo de una rubia en la chaqueta de su marido; ahora les registran el correo electrónico en busca de un cabello virtual que confirme sus sospechas. Con frecuencia encuentran las pruebas del delito y las llevan ante el juez.
Personalmente, creo que no hay matrimonio que resistiera que cada uno de los cónyuges tuviera la capacidad de revisar por dentro la cabeza del otro. Las cabezas están llenas de fantasías que un juez poco avisado tomaría por infidelidades verdaderas. Si llegara el momento (Dios no lo permita) en el que pudiéramos leer los pensamientos ajenos con la facilidad con la que leemos el correo electrónico, desaparecerían la mayor parte de las instituciones en las que resulta necesaria la presencia de los seres humanos. No es que no hubiera matrimonios, es que no habría comercios, ni oficinas, ni supermercados, ni tintorerías. No habría más que terminales de ordenador con las que nos comunicaríamos con el resto de la humanidad desde el rincón más oscuro de la casa.
Quiero decir que el ordenador es en realidad una sucursal de la cabeza. Las infidelidades que se cometen con él no son menos fantásticas que las que se cometen con los sueños. El problema del ordenador es que, a diferencia de la cabeza, sí puedes entrar en él y espiar las fantasías que ha tenido tu cónyuge en las últimas horas o en los últimos años. Eso es lo que debería estar prohibido: entrar donde no se debe y violar la intimidad del cibernauta, que no se mete con nadie, excepto consigo mismo, pues ya es delito ser acomodadora de teatro y hacerse pasar por sargento de la Guardia Civil.
(el pais/13-9-02)
Sucursales
Juan José Millás ens ofereix una visió realista i irònica de les interferències entre realitat i ficció que es produeixen a Internet
De vez en cuando, alguien se divorcia porque ha descubierto que su cónyuge mantenía una relación adúltera a través del ordenador. El amor cibernético es una porquería de amor, porque te enamoras de alguien que dice llamarse María y a lo mejor se llama Ricardo. O que tiene 80 años, en lugar de los 35 que confiesa. O que es guardia civil, en vez de acomodadora de teatro. Pero los jueces, en Estados Unidos al menos, han empezado a dar a las infidelidades virtuales el mismo valor que a las analógicas, con los resultados de separación o divorcio que apuntábamos al principio. Antes, las mujeres buscaban el pelo de una rubia en la chaqueta de su marido; ahora les registran el correo electrónico en busca de un cabello virtual que confirme sus sospechas. Con frecuencia encuentran las pruebas del delito y las llevan ante el juez.Personalmente, creo que no hay matrimonio que resistiera que cada uno de los cónyuges tuviera la capacidad de revisar por dentro la cabeza del otro. Las cabezas están llenas de fantasías que un juez poco avisado tomaría por infidelidades verdaderas. Si llegara el momento (Dios no lo permita) en el que pudiéramos leer los pensamientos ajenos con la facilidad con la que leemos el correo electrónico, desaparecerían la mayor parte de las instituciones en las que resulta necesaria la presencia de los seres humanos. No es que no hubiera matrimonios, es que no habría comercios, ni oficinas, ni supermercados, ni tintorerías. No habría más que terminales de ordenador con las que nos comunicaríamos con el resto de la humanidad desde el rincón más oscuro de la casa.
Quiero decir que el ordenador es en realidad una sucursal de la cabeza. Las infidelidades que se cometen con él no son menos fantásticas que las que se cometen con los sueños. El problema del ordenador es que, a diferencia de la cabeza, sí puedes entrar en él y espiar las fantasías que ha tenido tu cónyuge en las últimas horas o en los últimos años. Eso es lo que debería estar prohibido: entrar donde no se debe y violar la intimidad del cibernauta, que no se mete con nadie, excepto consigo mismo, pues ya es delito ser acomodadora de teatro y hacerse pasar por sargento de la Guardia Civil.
(el pais/13-9-02)
Dilluns, 29 de Juliol
Tertúlies nocturnes
Cromet de la sèrie "el meus primers xats"
Sempre tenia curiositat pels xats, fins que una nit avorrida de Setmana Santa, vaig entrar a una sala de + de trenta per lo de l'edat; jo no sabia teclejar ràpid ni escriure bé en català, però volia sentir la sensació de xatejar. Em vaig posar un nick curt i androgen, i la primera lletra en minúscules, per passar més desapercebuda. Quan vaig entrar a la sala el meu cor bategava enfollit per la meva timidesa, però uns holes em van tranquil.litzar. Poc a poc anava delimiitant un món desconegut, establint uns camins entre els altres i jo, fins aleshores anònimes als meus ulls, havia retrobat el gust per les converses. Havia descobert un món d'amistat.
La relació trencava tots els motlles existents en els meus hàbits anteriors socials entre persones.
Els rellotges es fonien quan els poemes , badalls de l'ànima, d'un navegant que improvisadament havia compost, plens de sentiments i profunditat; després allò era la matèria d'una llarga xerrada, unes hores d'intens intercanvi d'opinions.De vegades s'organitzaven petites batusses que jo mirava de manera distant, perquè sabia que no era gens fàcil entendres amb lletres.Però això era molt de tant en tant, i gairebé sempre per motius insignificants.L'educació i el bon tarannà dels navegants predominaven per damunt d'aquests fets.
Records a tots els navegants.
Neith
Tertúlies nocturnes
Cromet de la sèrie "el meus primers xats"
Sempre tenia curiositat pels xats, fins que una nit avorrida de Setmana Santa, vaig entrar a una sala de + de trenta per lo de l'edat; jo no sabia teclejar ràpid ni escriure bé en català, però volia sentir la sensació de xatejar. Em vaig posar un nick curt i androgen, i la primera lletra en minúscules, per passar més desapercebuda. Quan vaig entrar a la sala el meu cor bategava enfollit per la meva timidesa, però uns holes em van tranquil.litzar. Poc a poc anava delimiitant un món desconegut, establint uns camins entre els altres i jo, fins aleshores anònimes als meus ulls, havia retrobat el gust per les converses. Havia descobert un món d'amistat.La relació trencava tots els motlles existents en els meus hàbits anteriors socials entre persones.
Els rellotges es fonien quan els poemes , badalls de l'ànima, d'un navegant que improvisadament havia compost, plens de sentiments i profunditat; després allò era la matèria d'una llarga xerrada, unes hores d'intens intercanvi d'opinions.De vegades s'organitzaven petites batusses que jo mirava de manera distant, perquè sabia que no era gens fàcil entendres amb lletres.Però això era molt de tant en tant, i gairebé sempre per motius insignificants.L'educació i el bon tarannà dels navegants predominaven per damunt d'aquests fets.
Records a tots els navegants.
Neith
mas 10:39 AM